Benvolguts Hostalatencs:

En primer lloc voldria agrair a l’Excm. Ajuntament dels Hostalets de Pierola i, especialment, a la senyora Marta Casas, regidora de cultura, l’encàrrec de fer el pregó de la Festa Major d’enguany. Considero aquesta  designació un honor i un privilegi.

Segurament molts dels que ara m’escolteu penseu que jo sóc una persona més o menys singular que, en un racó del poble, es dedica a mirar més el cel que no pas la terra; però malgrat el que pugui semblar, tots dos espais (el cel i la terra) tenen coses en comú. Per il·lustra-ho permeteu que us expliqui una petita història del cel i de la terra. Us parlaré de les galàxies i dels Hostalets de Pierola.

Com tots sabeu, al cel hi ha galàxies, n’hi ha moltes, centenars de milers de milions de galàxies. Una galàxia és un conjunt de centenars de milers de milions d'astres que es mantenen units els uns als altres per una força molt poderosa: la força de la gravetat, que com sabeu és la força que ens fa tocar de peus a terra. D’altra banda, hi ha molts tipus d'astres. N'hi ha que brillen amb llum pròpia com les estrelles, altres poden brillar per llum reflectida com els planetes o els satèl·lits, hi ha núvols de pols i gas i també astres que tenen tanta massa que no deixen escapar la llum com els forats negres.

Nosaltres, Els Hostalets de Pierola, som un petit poble, d'una petita nació anomenada Catalunya, d'un petit planeta anomenat Terra, que orbita al voltant d'una modesta estrella anomenada Sol, que es una de les mil milions d’estrelles de què consta la nostra galàxia anomenada Via Làctia, que és la nostra casa gran i que, per gran que ens sembli, que ho és, no és sinó una més de les centenars de milers de milions de galàxies que hi ha al cel.

L’extraordinari del cas és que, com a poble, reproduïm en miniatura el que  succeeix en una galàxia: som un conjunt de dos milers i escaig de persones molt diverses, que vivim junts en lloc comú on mantenim entre nosaltres una interacció mútua.

Ara bé, quan els astrofísics van intentar estudiar, d'on provenia  la massa que originava la gravetat  que mantenia junts els astres de las diferents  galàxies, es van adonar que la part dels astres que nosaltres podem veure no té suficient massa perquè la gravetat els agrupi formant una galàxia.

Des de llavors sabem que hi ha una massa fosca,  misteriosa, no visible, que origina una força tan poderosa que, més enllà del que podem observar, manté units a tan diferent nombre i tipus de cossos celestes evitant que es dispersin en l’espai.

També aquí a la terra de vegades és difícil saber què ens manté units com a poble. Som persones dispars, d'orígens distints, amb edat, educació, cultura, nivell de vida i expectatives diferents. Moltes vegades es difícil saber què és el que ens uneix. Però la realitat és que estem aquí compartint i vivint en un espai comú, compartint alegries i penes, dolor i felicitat. També aquí hi ha aquesta força misteriosa que ens uneix, més enllà de totes las coses visibles.

En definitiva tots som poble. I com a les galàxies hi ha de tot. Hi ha persones grans i petites, nouvinguts i gent de tota la vida, persones que brillen per sí mateixes i persones que brillen al seu esguard, persones amb caràcter definit i d’altres que són difuses, fins i tot hi ha persones que no deixen escapar la llum que porten dins. Per sobre de les nostres diferències, per sobre de les nostres discrepàncies i dels nostres desacords, per sobre de tot hi ha aquesta força misteriosa i màgica que ens uneix a tots. Tots som poble i com a tal un minúscul reflex de la galàxia on vivim.

Fins aquí estimats amics, la meva petita història del cel i de la terra. I quin dia millor per explicar-la que avui, quan tenim un esdeveniment que ens uneix. Quin dia millor que el dia de la Festa Major per recordar-nos que tots som un poble.

Un poble que sap treballar, patir i somiar, però també divertir-se i gaudir. Que sap estimar, respectar, oblidar i perdonar. En definitiva, un poble que sap viure.

Ser feliç es l’anhel més inqüestionable de la naturalesa humana, per tant vull exhortar-vos avui a ser feliços, a gaudir d'aquesta Festa.

Ja sabeu: som un poble, d'una minúscula parcel·la d'una galàxia perduda en la immensitat de l’univers. Sapiguem fruir avui i sempre de la nostre diversitat. Ens ho devem, ho necessitem i ens ho mereixem.

VISCA ELS HOSTALETS DE PIEROLA!

FELIÇ FESTA MAJOR PER A TOTS!